Discografia

Sardaxou 8

 

Sardaxou 8

 

 

Intèrpret: Cobla Contemporània

Any de l'enregistrament: 2013


 

 

Podeu llegir una breu biografia de l'autor prement damunt del

seu nom o del nom de la sardana.

També podeu escoltar el principi de cada sardana prement el PLAY

 

1

Introducció
Pep Plaza
3’08"

2

Galop TV
Agustí Serratacó i Costa
1’33"

3

Anem-la a ballar
Xavier Ventosa i Molner
4’15"

4

La teva
Joan Benavides i Boixader
3’45"

5

Gat i gos
Maria Mercè Navarro i Galindo
4’09"

6

Petrisardana
Carles Santiago i Roig
3’59"

7

Bob-Chang
Martí De Joan
3’56"

8

Batman! Quin temps fa?
Gerard Pastor i López
3’59"

9

Mans enlaire!!!
Martí Villegas i Pons
4’09"

10

L’abella picapedra
Robert Agustina i Busquets
4’02"

11

Doraemon i els barrufets
Gerard López i Boada
4’28"
12 Calcesllargues, polseres i un trio
Joan Làzaro i Costa
4’34"
13 Pingu & Grommit puntegen
Jan Fité i Piguillem
3’45"
14 Bonança pel prat de Dallas
Agustí Serratacó i Costa
4’27"
15 S’ha escrit una sardana
Álvaro Lafuente i Carrasco
3’54"
16 Dels Apenins als Pirineus Jeroni Velasco i Corzo 410"

 

 


Enregistrat a Rubí

25 de maig de 2013


Original portada: Laura Llaneli
Piano: Miquel Tejada
Col·laboració director d’assaigs: David Morales
Creador i dissenyador de la web oficial: Eloi Montoliu
Assessorament lingüístic: Josefina Sabartés
Fotografies: Miquel Castro i Eduard Coll
Tècnic de so: David Casamitjana
Supervisió enregistrament: Gerard Pastor i Agustí Serratacó
Recopilació de dades i confecció de textos: Eduard Coll



Flabiol:           Maria Mercè Navarro
Tibles:            Jeroni Velasco / Josep Maria Velasco
Tenores:         Joan Benavides / Agustí Serratacó
Trompetes:     Lluís Pollina / Jordi Muñoz 
Trombó:         Fernando Velasco
Fiscorns:         Martí Villegas / Eduard Coll
Contrabaix:     Xavi Castillo

Direcció:         Gerard Pastor

 


Els guanys de la venda d’aquest disc compacte van destinats a l’entitat Mans Unides (ONG)

 

Jordi Margarit

La imatge del so!

“Wilma, obre’m la porta!” Amb aquest requeriment, Fred (Pedro) Picapedra, immortalitzava una sèrie que a molts ens va marcar de petits. Els dibuixos animats han evolucionat en tècnica, argumentari, estètica i amb l’arribada de l’imperi japonès, s’ha imposat una moda que ha impregnat dues generacions.

De sempre, el so ha acompanyat i subratllat l’evidència de la imatge. La televisió va permetre posar cara a allò que escoltàvem a la ràdio o que de manera molt puntual, els avis veien al cinema. L’invent de la TV va socialitzar la realitat. Alguns diuen que enriquint-la, d’altres minvant la capacitat d’imaginació dels oients o televidents. Avui, les xarxes socials amplien encara més aquest debat.

Igual que podem descarregar música des de l’ordinador, podem veure o escoltar un programa de ràdio o televisió a qualsevol hora. Però, i allò que dèiem de la imaginació? Dels somnis? De les imatges que posem a determinats sons? Darrerament es diu que allò que no es veu no existeix i això no és cert del tot. Proveu d’escoltar la música d’anuncis o de sèries de televisió sense veure’ls per pantalla. Ho sentiu i ho veieu oi? Existeixen, oi? Sense mirar-los físicament, els esteu imaginant. Els personatges, les situacions, tot se us representa de manera clara i diàfana. El vostre cap els ha retingut per sempre més i només amb l’ajuda del so, els reproduïu mentalment.

Ara amb l’excel·lent treball de la Contemporània –estem acostumats a la seva bona feina-, l’efecte de les imatges que ens arriben per mitjà del so, es magnifica. La televisió pública va fer parlar en català produccions audiovisuals provinents d’altres països, d’altres cultures. Seguint aquesta tàctica, les vam adoptar com a pròpies. La Contemporània, doncs, acaba aquest procés d’integració. Agafen les partitures, les arrangen a ritme i tempo característics de la sardana i, finalment, les interpreten amb els instruments més singulars del país.

Un procés que ha sobtat més d’un jove. Són els que han crescut amb sons i imatges d’altris com a referència (GOKU, SHIN-CHAN, BATMAN...) Lluny de ser assidus d’aplecs o audicions, aquests joves ara exclamen: Quina gràcia! És el fruit d’una imatge i d’un so empeltat al seu tarannà i que amb aquest CD, esdevenen plenament catalans.

Enhorabona!



Jordi Margarit i Sanmartí
@jordi_margarit
Periodista
Rubí, setembre de 2013