Amb
una sòlida formació musical, va ser un
dels músics més respectats i cotitzats
de l’Empordà de mitjan segle XIX.
Destacà com a intèrpret d’òperes al
Teatre de Figueres, director de la
Societat Coral La Erato i líder
carismàtic de la seva orquestra.
Convertit en mite nacional pel
catalanisme noucentista, avui el
coneixem com compositor de sardanes i
intèrpret de tenora, però també va
escriure caramelles, goigs, misses, tot
tipus de balls de moda i, fins i tot,
una sarsuela.
Sardanes
enregistrades per la Cobla
Contemporània:
Sardana
sobre motivos del Faust: (aprox.1864-1875) Aquesta
sardana és un magnífic exemple de la
pràctica, tan habitual a l’Europa de
l’època, d’incloure fragments operístics
als ballables de moda, ja fossin valsos,
polques, rigodons o, en el cas de
l’Empordà, sardanes llargues. Pep
Ventura va introduir als llargs
d’aquesta
sardana un dels fragments més coneguts
de l’òpera Faust de Charles Gounod,
el “Cor de soldats”. Estrenada a París
l’any 1859 i basada en el drama de
Goethe, aquesta òpera es va convertir
ràpidament en una de les obres líriques
franceses més populars del moment. La
tornada èpica d’aquest fragment musical
per a cor d’homes ‘Gloire immortelle à nos aïeux’,
evoca el coratge i la valentia dels
avantpassats, la mort heroica i l’amor a
la pàtria, unes temàtiques molt
adients al clima romàntic i patriòtic
europeu de la segona meitat del segle
XIX.
Sardana
del barbero de Sevilla:
(aprox.1865-1875) Tema original de
l’ària de Berta “Il vecchiotto cerca
moglie” de Il barbiere di
Siviglia de Gioachino
Rossini.
Sardana sobre motivos de la
Traviatta:
(aprox.1850-1875) Tema original del cor
de gitanes de La Traviata
de Giuseppe Verdi.
