La Contemporània va fent història sense rebuscar en la història.  La Contemporània ens demostra una vegada més que la sardana és viva, ben viva.  Ho és pel nombre d’actes organitzats al cap de l’any i també per una forta producció de noves composicions.  Unes s’estrenen i es desen al calaix, segurament s’oblidaran per sempre més; altres tindran més sort i sobreviuran al pas del temps, un pas del temps que és inexorablement fatídic per a moltes sardanes com ho és també per a la música en general sotmesa, moltes vegades, als gustos del moment, als canvis de modes. Una de les petites trampes per vèncer el pas del temps és l’enregistrament que, si bé ens priva del directe, una de les característiques que fa de la música l’art del temps, ens permet en canvi escoltar una i altra vegada aquella composició o, fins i tot, aquell fragment que ens ha agradat especialment.

És ja la setena vegada que la Contemporània ens ofereix la possibilitat de descobrir noves composicions, composicions contemporànies, en aquesta línia encetada el 2002 de pensar en la nova producció, de posar al nostre abast sardanes escrites fa poc i, en moltes ocasions, sortides del treball de compositors joves.

La Contemporània ens torna a proposar el plaer de gaudir de composicions noves a les quals cal prestar atenció.  Unes segueixen un tall més aviat clàssic, altres són hereves de la manera de fer de les darreres tendències musicals sardanistes; també n’hi ha de sorprenents per les seves propostes més trencadores; unes aparegudes a partir de la inspiració de compositors que just comencen, altres pertanyents a músics amb un estil ja definit amb els anys; totes, però, ocuparan el seu lloc en la història, com de ben segur ja l’hi té la cobla que les ha enregistrat.

Perquè  la Contemporània, tal com hem dit a l’encapçalament, segueix fent història i el volum 7è de Contemporanis ens presenta una novetat: la participació de quatre dels compositors no pertanyents a la formació com a instrumentistes en el moment de l’enregistrament.  Així, podrem escoltar les tenores de Jordi Paulí i d’Olivier Marquès, el sac de gemecs de Lilian Pérez i el fiscorn de l’excontemporani Martí Fontclara, perquè de ben segur que ningú com el mateix compositor per llegir i interpretar la seva pròpia obra, de la qual en coneix tots els detalls i matisos que li donen la forma final.

Descobriu i gaudiu d’aquestes 12 composicions que ens ofereix la Contemporània, la cobla de les apostes arriscades, la cobla de la solidaritat, la cobla de la gresca, però també de la recerca de nous talents, la cobla de la Contemporània (l’espardenya), la cobla que ens fa sentir vius a places i carrers, la cobla del globus i el confeti, però també de les ganes boges de seguir treballant dia a dia, assaig rere assaig, actuació rere actuació, per tal que la cobla i la sardana segueixin presents, i amb més força que mai, a les nostres festes.

Per sempre Contemporanis!

Jordi Saura

Presentador i guionista del programa Esperit de Festa de Ràdio Sabadell

Sabadell, octubre 2009