La Contemporània n’és un exemple evident. Molt sovint es tracta de trobar la fórmula. I un cop trobada, saber-la perfilar perquè no deixi de tenir vida. Els “Sardaxou”, el recent “Èxits”, però, en un altre ordre, ho és la línia de la col·lecció que avui teniu a les mans. Passen moltes coses musicals noves com perquè ens les perdem, i aquest “Contemporanis”, una vegada més, ens fa evident (per si no ho teníem prou clar), que tenim moltes i bones idees per a la composició per a cobla.

Qui diu que passem un mal moment? Per què no comencem a assumir que passem un nou moment de reinvenció? I un moment no poc prolífic, precisament. I no és en va que a les escoles superiors de música, cada cop més, entrin en el currículum els instruments de cobla, la cobla com a formació i la instrumentació per a cobla com a assignatures. Ara fa uns trenta anys vèiem a dalt dels empostissats cobles amb instrumentistes de certa edat. En aquell moment van ser agrupacions sardanistes i escoles infantils les que s’ho van creure. I ara, aquells fruits, són palpables i molt palpables. Amb bons (molt bons i joves) instrumentistes i també bons (molt) compositors. Amb idees noves i relectures de les de sempre.

Amb 8 “Contemporanis” hem tingut temps d’assumir que es fa molta feina. I que avui, especialment, tenim una bona i llarga llista de noms d’autors als quals els agrada escriure per a cobla. I escriure sardanes. Perquè siguin ballades i/o escoltades (això ja dependrà del gust de cada un).

Al programa tenim un eslògan que ens agrada repetir: a l’arrel hi trobaràs l’origen. I això vol dir que a vegades cal mirar què feien aquelles incipients cobles modernes de finals del segle XIX, per trobar una bona projecció al ja començat segle XXI.

Als de l’àmbit: escolteu les noves propostes de nous i ja coneguts compositors. Als que no sou de l’àmbit: i si per una vegada us atreviu a escoltar alguna sardana sense prejudicis?

Quim Rutllant i Valls

Periodista i promotor musical

Blanes, octubre de 2012