A les darreries
del vuit-cents la música
lírica era la música pop del moment, el
repertori que qualsevol
obrer, menestral o burgès
hauria portat a l’Ipod i
hauria escoltat a l’Spotify.
Tothom sabia taral·lejar
l’havanera de Carmen,
la melodia del Va
pensiero de Verdi, i
allò del ¿Dón-de vas con
man-tón de Ma-ni-la?
I els músics ho
aprofitaven! Pep Ventura el
primer: per Pasqua començava
a rumiar els temes que
serien el hit de l’estiu i triomfarien a
les festes majors. Una
estratègia comercial
infal·lible: a qui no li
agrada reconèixer melodies i
cantar-les tot ballant?
La Cobla Contemporània fa anys que
segueix aquest model, i amb
èxit! A Lírics, la sisena
entrega de la saga
“Sardaxous”, la cobla us
convida a viatjar per
aquelles melodies escèniques
‘de tota la vida’, caminant
per La Gran Via, veient
passar Guillem Tell a
cavall, trepitjant l’Egipte
dels faraons i gaudint del
cant exòtic de les zíngares.
I tot plegat
amanit pels mateixos músics
de la Contemporània i els
seus col·laboradors, un
valor afegit de molt de mèrit.
Ah, per cert, us
imagineu que totes les
cobles fessin com diu Quim Masferrer? Buf... quin avorriment tanta fulla seca!
xxxttt... que comença, que
comença! Tothom al seu lloc,
i apagueu el mòbil!
Anna Costal i
Fornells
Llicenciada en
musicologia
Professora de
l’Escola Superior de Música
de Catalunya
Comissària de
l’exposició “Pep Ventura
abans del mite”, museu
Empordà 2009
Sant Cugat del
Vallès, juny de 2011
|